La setmana passada, el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, va anunciar en roda de premsa les noves mesures per tapar (que no solucionar) el problema de la sequera. La compareixença i tot el que han anat aprovant, m’han fet reflexionar en com veuríem les coses si en lloc d’aigua parléssim d’un altre recurs, per exemple l’energia.

Aigua i energia són dos recursos molt semblants, absolutament imprescindibles pel model actual de societat. Curiosament, la disponibilitat d’aigua està en mans públiques (en el cas de Barcelona i Girona, de l’ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, que és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya, que assumeix la gestió directa del servei de proveïment d’aigua a poblacions mitjançant les instal·lacions de la xarxa en alta Ter-Llobregat) i, en canvi, que disposem d’energia a casa depèn d’empreses privades.

Fem un exercici de «vides paral·leles», a l’estil de Plutarc. Imagineu-vos la situació que qui ha de fabricar electricitat digui que per culpa de manca de vent no està en condicions de garantir el subministrament i que la capacitat de generació li està disminuint agònicament. Davant d’aquesta situació, el responsable de donar-nos energia i que és evident que ha fallat en la seva funció, ens amenaça amb multes si consumim més d’un número determinat kilowatts, que no ens podrem afaitar amb maquineta elèctrica, que tanca tot l’enllumenat públic i si es confirmen els pitjors escenaris, caldrà apagar les neveres, disminuirà la potència de la xarxa (xarxa que per manca de manteniment, té pèrdues en alguns punts) i que els turistes no podran encendre la llum de la seva habitació d’hotel, caldrà anar a les palpentes per trobar el llit. Fins i tot, potser ens obligarien a restituir una part de l’energia consumida per aportació elèctrica al sistema (hauríem de pedalejar unes hores al dia, connectats a un petit generador elèctric).

Tots seríem conscients d’estar davant d’un greu problema, que afectaria de manera molt important al nostre confort i també a l’economia. I més enllà de les restriccions que patiríem i potser de les multes que entomaríem, ben segur que faríem una pregunta a l’empresa responsable que tinguem llum: per què ho ha confiat tot a l’energia eòlica en lloc de diversificar les fonts de generació? No ha trobat cap solució des de la darrera vegada que ens vàrem quedar sense vent? Donat que es veia a venir que la força del vent disminuiria, quina inversió significativa ha fet en els darrers quinze anys per evitar un problema recurrent. Si continua la manca de vent i ultrapassem tots els escenaris d’emergència, d’on i com pensa portar l’energia mínima imprescindible?

En tot cas, costaria d’acceptar que la manera de corregir la ineficàcia del qui ha de donar-nos electricitat fos a base de prohibicions i multes. Ni tan sols seria consol l’anunci de grans coses per a un futur quan el problema el tenim ara. El que és sorprenent és que allò que difícilment acceptaríem en el cas de l’energia i d’una empresa responsable, no ens quedi cap més remei a passar per l’adreçador quan parlem d’aigua, responsabilitat d’una administració. No només haurem de reduir consums (alguns tan dramàtics com els cabals ecològics dels rius) sinó que fins i tot en alguns casos l’aigua que consumim l’haurem de compensar d’altres fonts. Un escenari esperpèntic si no fos tan greu.

En el tema de la sequera hem tingut una administració inoperant des del darrer ensurt. Els plans que ara es proposen passen per la reutilització de l’aigua residual (que en part ja es fa) i en produir molta més aigua amb dessaladores, un procés de sostenibilitat molt dubtosa. Tot això, si es realitza, arribarà a temps per la pròxima sequera. Però quin és el Pla B (si és que en tenim) per la que estem patint?

El Conseller no ha manifestat clarament quin és. Si és la de portar aigua amb vaixells (no se sap d’on), em pregunto per què cal esperar situacions d’emergència extrema per començar a aplicar el suposat Pla B. No es podria ja implementar una solució que caldrà aplicar caigui qui caigui quan ja no quedi aigua si no plou? A tall d’exemple, potser es podria estudiar quines són les necessitats hídriques del sector turístic (tan important per l’economia i que tenim la temporada a tocar), agrícola o esportiu i avançar el Pla B (que no pot ser altra que transvasar aigua, això sí mai per canonades) per no introduir unes restriccions que tindran uns impactes molt greus. Quin volum d’aigua cal per evitar les restriccions almenys als sectors més sensibles? Quin cost té tot plegat? Si hem d’arribar a fer-ho, no té massa sentit esperar la situació límit. Però massa sovint la nostra administració no només arriba tard sinó que ho fa malament.

Quan acabo d’escriure aquest article, plovisqueja. Són quatre gotes per ara, res que pugui pal·liar la necessitat que tenim d’aigua. Però que després de l’experiència de la darrera sequera, que l’esperança de superar aquesta depengui més de la meteorologia que de l’eficàcia dels nostres governants, fa pensar i enrabiar...

QOSHE - Aigua i energia, dues cares de la mateixa moneda - Ferran Vallespinós Riera
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Aigua i energia, dues cares de la mateixa moneda

47 0
22.01.2024

La setmana passada, el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, va anunciar en roda de premsa les noves mesures per tapar (que no solucionar) el problema de la sequera. La compareixença i tot el que han anat aprovant, m’han fet reflexionar en com veuríem les coses si en lloc d’aigua parléssim d’un altre recurs, per exemple l’energia.

Aigua i energia són dos recursos molt semblants, absolutament imprescindibles pel model actual de societat. Curiosament, la disponibilitat d’aigua està en mans públiques (en el cas de Barcelona i Girona, de l’ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, que és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya, que assumeix la gestió directa del servei de proveïment d’aigua a poblacions mitjançant les instal·lacions de la xarxa en alta Ter-Llobregat) i, en canvi, que disposem d’energia a casa depèn d’empreses privades.

Fem un exercici de «vides paral·leles», a l’estil de Plutarc. Imagineu-vos la situació que qui ha de fabricar electricitat digui que per culpa de manca de vent no està en condicions de garantir el subministrament i que la capacitat de generació li està disminuint agònicament. Davant d’aquesta situació, el responsable de donar-nos energia i que és evident que ha fallat en........

© Diari de Girona


Get it on Google Play