Dissabte passat es va celebrar a Girona el Congrés Nacional Obert de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). En aquest escenari un grup anomenat Procés de Garbí, definit com «un espai d’anàlisi, participació i debat», presentava un document «per posar al dia l’estratègia i les formes de treball polític i organitzatiu de la unitat popular i l’esquerra independentista».
Una de les dirigents clamava: «No només estem refundant la CUP, estem refundant el país. Hi ha una alternativa que es diu CUP. Estem esmolant les eines». Bé, xerrameca grandiloqüent.
A més, la denominació de garbí respon, segons els participants, al fet que és un vent que «ve de baix a l’esquerra, d’on prové la força de la nostra proposta política».
La metàfora del vent, però, no és gaire assenyada. Josep Pla, en el llibre El meu país escriu: «El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país els pagesos anomenen la marinada (...). El vent de garbí és el vent de la migranya, del mal de cap, del trencament d’ossos, de l’angoixa, de la buidor, del deliri sensual». Per més inri, hi ha un refrany molt contundent: «Vent de garbí, ni al vespre ni al matí».
De fet, la situació de la CUP és ben galdosa. A les darreres eleccions municipals del 28-M, malgrat governar en minoria a l’Ajuntament de Girona per manca d’entesa entre la resta de partits, va perdre 43.071 vots (un 24,41% menys) en relació amb el 26-M del 2019.
A les eleccions generals del 23-J va perdre 145.960 vots (un 60% menys) i es va quedar sense els dos diputats que tenia en el Congrés aconseguits el 10-N del 2019.
Aquestes patacades electorals han accelerat la regeneració de la CUP que, en una fugida cap endavant, es planteja: «Actualitzar el nostre projecte polític i construir les eines per assolir els nostres objectius estratègics d’independència, socialisme, feminisme i ecologisme que impulsen la nostra acció política». Quin batibull!
Les conclusions d’aquest cap de setmana serviran per a un debat territorial i local de llarg abast que es preveu s’acabi a mitjans de l’any vinent amb la redacció d’unes ponències organitzatives i estratègiques que es portaran a una assemblea nacional per debatre-les i aprovar-les. Uf! Sembla que l’agonia de la CUP s’allargarà, immersa en lluites internes entre diferents faccions.
Potser és moment per recordar que se’ls pot girar en contra la frase pronunciada el 10 de gener del 2016 pel diputat Benet Salellas, en una intervenció d’una supèrbia inigualable : «Hem enviat Artur Mas a la paperera de la història».
Doncs bé, en un sistema democràtic és el vot dels ciutadans, si augmenta la pèrdua de confiança, que podria enviar la CUP a la paperera de la història.
La CUP a la paperera de la història
12
18
19.12.2023
Dissabte passat es va celebrar a Girona el Congrés Nacional Obert de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). En aquest escenari un grup anomenat Procés de Garbí, definit com «un espai d’anàlisi, participació i debat», presentava un document «per posar al dia l’estratègia i les formes de treball polític i organitzatiu de la unitat popular i l’esquerra independentista».
Una de les dirigents clamava: «No només estem refundant la CUP, estem refundant el país. Hi ha una alternativa que es diu CUP. Estem esmolant les eines». Bé, xerrameca grandiloqüent.
A més, la denominació de garbí respon, segons els participants, al fet que és un vent que «ve de baix a l’esquerra, d’on........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
