Bon dia a tothom!
Passades les eleccions hi va haver un terratrèmol. No polític, sinó de veritat. Un sisme que en diuen ara, vaja. I últimament ja en portem uns quants. Esperem que no en vingui cap de gros, perquè llavors habitatges a les costes de les muntanyes i torres ben altes podrien caure.
I el terratrèmol polític va deixar un país dividit per la meitat. Part alta per a Demòcrates i part baixa per a l’oposició. Una bona patacada! Però tranquils, perquè tots faran la carta als Reis.
Bé, lo sinyó síndic, per Sant Tomàs, fa la pregària de Nadal davant de tot el Consell, del que li agradaria que passés durant l’any vinent o bé durant la seva legislatura. Tot carregat de bones intencions i harmonia. Com ha de ser. I una paraula màgica: Consens.
Per Nadal les famílies es reuneixen per dinar, sopar, regals, Tió, Pare Noel... i si es toca política... Consens? No! Aquí és quan salten espurnes de foc! Que si és massa jove. Que si vivia a la Seu. Que amb aquelles dents és un impresentable. Que si és un nen de casa bona que va de progre. Veuràs, quatre anys perduts amb aquests desgraciats. Ja trobareu a faltar la Conxita, ja! És a dir, gent que encara no han començat a manar i ja estan maleïts!? Alguns no arriben ni a les postres. D’altres, el cap de casa talla la conversa d’arrel i tornen a parlar de tan macos que eren quan eren petits.
I arriba el discurs de Fi d’Any del cap de Govern. La seva carta als Reis. I què demana? Consens! I curiosament, exactament el mateix que va demanar lo sr. síndic per Sant Tomàs. Ni més ni menys. És a dir: acords per la inversió estrangera, per les pensions de la CASS i per l’equilibri del desenvolupament urbanístic. Curiós! Ara, això sí, com a bon polític, va provar de donar la volta a les dues grans manifestacions per l’habitatge digne dient: “Poques vegades abans Andorra s’havia expressat de manera tan plural”. No cola, senyor Espot! I vostè sap que la senyora Marsol hi va tenir molt a veure. Però ara tranquils que protegirem les famílies que viuen de lloguer i assegurarem el futur d’aquelles persones que depenen de salaris i pensions. Això és el que esperen molts dels seus governats.
Però també, amb aquella cara de nen bo va dir: l’acord d’associació amb la UE fixarà un marc estable i equilibrat de relacions amb els veïns europeus. Utilitzant un verb en futur. Com si ja es donés per fet que s’aprovarà. No, Sr. Espot! Ningú dubta que sigui ni bo, ni dolent aquest acord. Senzillament, no sabem què diu i ho volem saber. I volem que ens ho expliqueu, amb pèls i senyals i amb llenguatge de carrer. Res més. En això sí que hi ha consens.
I li recordo, a vostè com a cap, i als altres ministres i consellers generals i de Comú, que la paraula consens no vol dir que els altres em donin la raó a una proposta meva, sinó que hi ha d’haver un acord, mitjançant una cessió mútua de condicions, davant una proposta. No és perdre, és guanyar-hi tots una mica. I a això, en aquest país de majories absolutes no hi estem gaire acostumats. Oi, que no?
Li recordo també, que hi ha d’altres problemes gruixuts de funcionament i mancances. Que no tot són grans temes i que també afecten la vida de la gent. Però això ho deixarem per a un altre dia.
De moment deixarem treballar tothom aquest nou any. Als Comuns, nous i vells. Farà falta consens, també, i cedir una mica tothom. No es pot matar tot el que és gras. I ara que s’han acabat les vacances, esperem tornar a veure la Sra. Marsol una mica més encertada en els seus diagnòstics i treballant de valent per un habitatge digne. Que no dubtem que ho faci.
Au, Bon dia tingueu.
La carta del Cap als Reis
4
1
12.01.2024
Bon dia a tothom!
Passades les eleccions hi va haver un terratrèmol. No polític, sinó de veritat. Un sisme que en diuen ara, vaja. I últimament ja en portem uns quants. Esperem que no en vingui cap de gros, perquè llavors habitatges a les costes de les muntanyes i torres ben altes podrien caure.
I el terratrèmol polític va deixar un país dividit per la meitat. Part alta per a Demòcrates i part baixa per a l’oposició. Una bona patacada! Però tranquils, perquè tots faran la carta als Reis.
Bé, lo sinyó síndic, per Sant Tomàs, fa la pregària de Nadal davant de tot el Consell, del que li agradaria que passés durant l’any vinent o bé durant la seva legislatura. Tot carregat de bones intencions i harmonia. Com ha de ser. I una paraula màgica: Consens.
Per Nadal les famílies es reuneixen per dinar, sopar, regals, Tió, Pare Noel... i si es toca política... Consens? No! Aquí és quan........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
