Dady Yankee deixa la seva carrera musical. Diu que ara, en lloc de dedicar-se al reggaeton i al perreo, es vol centrar en Jesucrist. El cantant, que en realitat es diu Ramón Luis, opta per un canvi radical. És la seva vida privada i té tot el dret del món a dedicar-la al que vulgui. Llegim la notícia mentre el calendari diu que celebrem la Puríssima Concepció de Maria. Breu: un esperit diví anuncia a una verge, pura, que concebrà un fill sense sexe, sense pecat, pura. Puríssima. Dona ideal, la de dalt de tot de la llista (per paradoxal que sigui): la mare pura. Aquest ideal de dona ha modelat durant segles la moral social i ha tingut molt pes en el rol atorgat a la dona.

La religió, però no en l’àmbit privat, sinó en el públic, està força present a Lliçons de química. Bonnie Garmus dedica la novel·la a una química que no encaixa en un món científic dominat pels homes, però també parla de l’impacte de la religió catòlica en la moral social i en la vida de les dones als EUA als anys 50 i 60, durant tot el segle XX, de fet.

L’americana parla d’una dona química, del paper de les científiques en els laboratoris i universitats de prestigi, i contraposa religió i ciència al llarg de tota l’excel·lent novel·la (excepte el melodramàtic final), un text àgil i amè, ple d’humor, amb un estil directe que atrapa des del primer capítol.

Garmus narra la història d’Elizabeth Zott, la seva filla i el seu gos, una vida marcada pel dogmatisme religiós, ja des de la infantesa amb uns pares predicadors de l’Apocalipsi que no paguen impostos i no accepten el seu germà homosexual. Viu en un país on la gent d’ordre segueix la moral catòlica i segueix un Déu totpoderós. “A Déu li agradaven molt les càrregues, s’assegurava que tothom en tingués”, sentencia la seva veïna.

Zott està predestinada a ser esposa i mare, no química en un laboratori, i menys encara mare soltera, amb una filla il·legítima, vergonya i taca des d’un inici. El seu esperit lliure i racional no encaixa en la seva època, com tampoc encaixa el de la seva parella, un químic criat en un orfenat catòlic als EUA, estigmatitzat també per l’Església.

Lliçons de química és un recorregut, divertit a estones, per la família, per la maternitat (el capítol de la tornada a casa amb un nadó acabat de néixer i la descripció de la feina de les primeres setmanes és de premi Nobel), un recorregut per la impossibilitat de conciliació per a una professional d’èxit que acaba frustrada a la cuina, per l’assetjament sexual i l’obligació al silenci. I per sobre de tot és una reivindicació de la ciència i de la raó, del laboratori i de la biblioteca com a espais sagrats i centrals.

És una novel·la contra la moral religiosa dedicada a controlar la dona, el seu cos, la seva sexualitat, la seva maternitat, contra una moral que només es dedica a jutjar. Una novel·la ambientada als anys 60, però totalment vigent avui –aplicable a diferents religions– en molts indrets del món. Propers i llunyans.