La maquinària editorial fa dies que gira més intensament, els aparadors i les xarxes cada dia mostren més novetats. Demà dimarts Eva Arasa presenta a la Trenca el seu primer volum de contes, Cossos estranys, i Teresa Colom, dues novel·les en una, Neu a la porta i Ull de gat, ull de bou, al Refugi, de la Seu d’Urgell. La cada cop més fosca Eva Baltasar ja ha tret al mercat Ocàs i fascinació i els fills de Gabriel García Márquez han volgut que el seu difunt pare des del 2014 tingués una novetat just en aquest moment pre Sant Jordi a les llibreries, una novel·la En agosto nos vemos, que defineixen com una novel·la “molt feminista” fent-la quadrar amb els signes ideològics dels temps. No hi ha res que el màrqueting i una bona promoció editorial no puguin aconseguir.
La novetat, l’actualitat, estar al dia de l’últim de l’últim, és tendència, és el que mana; però el fons d’armari sempre hi és, sempre s’hi pot recórrer i tornar a viure bons moments. Recórrer a una bona novel·la per explicar-se el món pot ser útil i, sobretot, divertit, en certs moments.
L’actualitat cultural, la política cultural, de les últimes setmanes ens pot provocar alguns retorns a la literatura per passar una bona estona. El ministeri de cultura ha anunciat la compra de dos grans fragments dels frescos de Sant Esteve a la família Bosch. Molt recomanable la lectura de La família del meu pare i La veritat no està escrita, dues novel·les de Lolita Bosch, descendent heterodoxa de la família, que analitzen amb originalitat la història d’aquesta família i la seva relació amb l’art romànic del Pirineu venut pel bisbat.
Sindicatura anuncia el retorn a Andorra del llibre d’actes del Consell entre 1743 i 1864, un volum desaparegut des de fa dècades i que ara els historiadors podran consultar per a investigacions sobre una època important. Molt recomanable la lectura de La bíblia andorrana, d’Albert Villaró (que acaba de treure novetat, Tercer origen) publicada el 2015 i que, com ell ja ha explicat, narra breument la recuperació del llibre i quin perfil de persones el tenien a casa seva. En aquesta novel·la, igual que a Blau de Prússia, Villaró fa anar el seu oficial Boix amunt i avall passejant una talla romànica saltant-se l’ortodòxia i la burocràcia, com fan els detectius de novel·la. Un personatge li diu a Boix: “Tothom sap que vas ser tu qui va trobar la talla en una casa de Sispony, la vas passejar per Barcelona i, encabat, la vas tornar a deixar al santuari vell, com aquell que hi deixa una bufanda perduda”.
Parèntesi final no literari: la comunicació ha canviat molt, s’han acabat les rodes de premsa avorrides, amb taula i un sol portaveu. Les dues bones notícies s’han fet públiques amb un anunci als mitjans per sorpresa, bon horari i data calculada, posada en escena a peu dret, en espais solemnes, bona escenografia, decoració històrica i atractiva, a l’Espai Columba o Casa de la Vall, presentació en equip, molta gent, molts convidats, ambient de grans ocasions. Ambients ideals per inspirar els novel·listes.