El 23 de novembre del 1913 és una data que devia quedar ben gravada a la ment del bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Benlloch i Vivó. Un dramàtic accident recollit en la crònica amb motiu del 25è aniversari de l’ordenació sacerdotal de Benlloch de la qual us en parlaré un altre dia.
Tornem a aquell dia. El bisbe d’Urgell es dirigia amb automòbil cap a Barcelona, on havia de predicar el sermó de la gran solemnitat del III Congrés Nacional de Música Sagrada que se celebrava aquells dies. En arribar a l’encreuament de la carretera d’Igualada a Martorell amb la via fèrria del Central Catalán, prop de l’estació i del poble de Vallbona, va ocórrer un terrible accident que sense el visible auxili de la Providència, segons el cronista, hauria pogut acabar amb la vida del nostre copríncep.
En atansar-se l’automòbil a la via, el guardabarrera va percebre un soroll i va creure que era produït pel tren i va col·locar la cadena. Tot i així, en veure aparèixer a pocs metres un automòbil, creient doncs que era degut a aquest, li va donar pas lliure, amb tan mala fortuna que en aquell moment va arribar el tren que es va emportar l’automòbil llençant-lo fora de la via, després de portar-lo la màquina per davant arrossegant-lo uns cinc o sis metres. Els que van presenciar-ho van deixar anar un crit de terror. Una vegada passat l’ensurt van recollir de terra el bisbe d’Urgell completament paralític i el van traslladar a la casa més pròxima a l’entrada del poble, on ràpidament va rebre els “auxilis de la ciència” perquè no va poder ser traslladat a l’Abadia, com desitjava el capellà de Vallbona atès l’estat en què es trobava.
El capellà familiar que l’acompanyava també va resultar ferit a una cama i el guardabarrera va rebre diverses contusions produïdes pels elements despresos de l’automòbil.
El bisbe Benlloch va estar alguns dies postrat al llit i no va ser fins a mitjans de desembre que va poder abandonar el poble i traslladar-se a València per prescripció facultativa, ja que era impossible portar-lo a la Seu per falta de mitjans adequats de locomoció.
Durant aquells dies a Vallbona va rebre força visites. Pel que sembla hi van anar el síndic i membres del Consell General; els marquesos de Casa-López, Valdeiglesias, Rubalcava, Torrelaguna, Juliá, Serdañola, de la Floresta i de Ugena; el comte de Fígols; barons de Quadras i de Llauri i de Terrateig. No van faltar les visites del Dr. Laguarda; bisbe de Barcelona; representació de Cardenals i bisbes presents al Congrés de Música Sagrada; el capità general de Catalunya, Valeriano Weyler; el director, enginyer i cap del moviment ferrocarril així com el cap de l’estació. I tants altres visitants que van acompanyar alguna estona a l’Il·lustre prelat.
Per sort, tot va quedar en un ensurt i el bisbe Juan Benlloch, una vegada restablert completament, va tornar cap a la Seu d’Urgell, on el van rebre amb emoció.