Sovint a les pel·lícules angleses veiem com algun personatge consulta l’obra Who’s who (qui és qui) de la societat del país britànic. Una publicació on s’incloïa una breu biografia i informació sobre les persones il·lustres i de la noblesa que tenien influència. Era una manera ràpida de conèixer qui tenien al davant.
En aquella època també es comptava amb l’Almanach de Gotha, annuaire diplomatique et statistique, que va ser publicat per primera vegada l’any 1763 per un editor alemany i que tenia les mateixes funcions informatives sobre la noblesa i l’aristocràcia europea. També hi trobem menció a Andorra. Però qui eren els afortunats i influents personatges de la política andorrana que tenien l’honor de ser considerats persones importants?
El 1910, l’Almanach de Gotha ens explica que Andorra és una república que depèn de la sobirania de França i del bisbe d’Urgell a Espanya. La república paga anualment tan aviat 960 francs a França com 460 francs al bisbe d’Urgell. El Govern està en mans d’un Consell General compost de 24 membres, dos de l’any en curs i dos de l’any precedent de cada una de les sis parròquies. Els dos homes de cada parròquia són elegits anualment pels caps de casa que hagin complert almenys 25 anys i ells mateixos han de tenir mínim 30 anys. El Consell General elegeix un síndic i un subsíndic que tindran el poder executiu. Tant França com el bisbe d’Urgell nomenen cadascun un veguer (magistrat encarregat d’impartir justícia criminal) i alternativament un jutge d’apel·lacions nomenat a vida. En virtut del decret del 3 de juny de 1882, tres consellers andorrans presten jurament anualment davant el prefecte dels Pirineus Orientals, delegat permanent de la República Francesa (vegeu l’edició del 1884).
L’Almanach de Gotha ens diu que el síndic des de 1896 és en Bonaventura Maestre; el subsíndic, Rossell-Farrer; el veguer francès, Charles Romeu; l’episcopal, Pallerola, i el jutge d’apel·lacions (Tolosa), Germain Sicard, conseller de prefectura. La superfície d’Andorra és de 452 quilòmetres quadrats (sic!) i la població, de 6.000 habitants.
El 1922, ens explica que els tres consellers venen a pagar la quèstia a França (cada dos anys) i a prestar jurament de fidelitat. El síndic és Bonaventura Vilarubla; el subsíndic, Font-Giberga; el veguer francès, Charles Romeu; l’episcopal, J. de Riba; el jutge d’apel·lacions (Barcelona), Ferran Valls i Taberner, i el jutge delegat, Limó-Amorós. La població és de 5.231 habitants.
Durant molts anys, el veguer francès a Andorra Charles Romeu els va fer arribar una informació fidedigna i exacta que els editors de l’Almanach de gotha inserien. Però el 1932, en Romeu es queixava al seu delegat permanent que sense avís havien deixat d’adreçar-se a la vegueria francesa i havien modificat el text, que es lamentava que estava farcit d’errors. Es veia en l’obligació de continuar enviant-los la informació correcta per evitar aquests malentesos.