Anem Editors, en el seu vessant de recuperació de les arrels i tradicions d’Andorra, va presentar fa temps una joia amb la publicació del llibre D’Andorra a Besiers i Albi, de Simone Torres i traduït pel Josep Enric Dallerès. En aquest volum, Torres desplega una emotiva crònica familiar sobre l’emigració andorrana, i n’ofereix un relat profundament personal que atorga veu a una història freqüentment oblidada dels cabalers i cabaleres.
A través de la vivència de la seva pròpia família, Torres ens transporta cap a un període crucial de la història andorrana: l’emigració cap a França durant el segle XIX i XX. La marxa del seu padrí Valentí Torres des de Cal Pal de la Cortinada cap a Besiers i després Albi, ressona com una narrativa comuna, però fins ara poc documentada. Després de la Gran Guerra, Besiers comptava amb 500 andorrans.
Ens endinsem en la història d’una casa pairal, Cal Pal de la Cortinada, que veu com el seu cabaler, en Valentí, marxa el 1904 cap a França, a Besiers, i forma una família allí. Una vida de sacrificis i de treball que té el suport de la comunitat andorrana instal·lada en aquell territori. En arribar, en Valentí compta amb allotjament i manutenció garantits, però s’ha de posar a treballar de seguida i adherir-se a la mútua (Societat de Socors Mutu), on es pagava una cotització mensual. Però les arrels no s’obliden mai i anirà visitant amb la família el seu germà Antoni, l’hereu. Records que també plasma la Simone. Una casa que va ser venuda i reformada amb molt d’encert, que podem visitar avui en dia, però que per a ella ha perdut la connexió familiar tot i que els records es mantenen a cada cambra a través de la seva mirada.
L’absència d’aquestes narratives en la literatura és una pèrdua irreparable per a la identitat col·lectiva d’Andorra. Les pàgines d’aquest llibre no només revelen les experiències d’una sola família, sinó que també il·lustren una lluita compartida per aconseguir una vida millor. És un testimoni de la fortalesa de la comunitat andorrana que, tot i l’emigració, va mantenir viva la seva relació amb el país, transmetent aquests lligams a través de les generacions.
Personalment, a banda de les interessants vivències, aquest llibre em recorda la importància de recuperar els testimonis i salvaguardar les nostres arrels, almenys les que queden, preservant-les com a part fonamental de la nostra identitat i comprenent l’impacte profund que tenen en la nostra comprensió de qui som i d’on venim. Una obra com aquesta no només educa, sinó que també enriqueix el teixit cultural d’Andorra, donant veu als descendents d’aquells cabalers que, com Torres, guarden amb cura els records d’una època significativa per al nostre país.
He de reconèixer que tinc certa debilitat pels llibres que publica Anem Editors, que recupera bocinets de la nostra història i tradicions andorranes. I el que és més important, la seva tria no decep mai.
Us desitjo que passeu unes bones festes!